Entrevista a Ramon Rodenas i Victoria Mínguez
Tots i totes vam quedar enamorats dels actors que interpretaven els personatges dels compositors. La seua entrega, la seua participació en totes les activitats de la trobada, la seua simpatia, la facilitat amb que vam treballar amb ells, l'estima profunda cap al seu treball... Total, que ens hem quedat amb ganes de més Vicki i més Ramon.
Tot seguit teniu una entrevista per conéixer-los una mica millor i, per tant, dur-los més dins nostres. Si és que això és possible...
1. Quins motius us van impulsar a dedicar-‐vos a actuar? Quins van ser els vostres inicis? Quan/Com notàreu/sabéreu que volíeu ser actors/actrius?
V.:Des de xicoteta sempre he volgut ser actriu.
Al principi realment volia ser artista, m’agradava tot: ballar, cantar, pintar, actuar, etc. Ara fer teatre està a l'abast de qualsevol xiquet, però abans, fins que no tenies 14 anys no hi havia escoles de teatre. Així que de molt menuda els meus pares em van apuntar a classes extraescolars de tot tipus, però només anava durant un any i després m’avorria o directament volia provar alguna cosa nova: abans de fer teatre vaig fer guitarra, ballet, tai kondo, hip hop, funky, etc, etc. Però me'n vaig adonar que el que m'agradava realment era fer la mostra de final de curs, pujar-me a l'escenari i mostrar el que havia aprés. Als 14 anys vaig començar a anar tots els dissabtes a una escola de teatre en València on vaig comprendre que això era el que jo volia fer, així que als 15 anys vaig començar a investigar i preguntar on es formaven els professionals de l'Art Dramàtic. Als 17 anys, acabant batxillerat ja ho tenia molt clar i després de fer selectiu, vaig presentar-me a les proves d'accés a la ESAD (Escola Superior d'Art Dramàtic) de València, on vaig estudiar 4 anys. Encara que als 18 anys, quan vaig començar la ESAD, tenia les coses molt clares respecte al meu futur i el que volia, jo no era realment conscient de què tot i que fer teatre és molt divertit, s'ha de treballar molt dur i moltes hores per a aconseguir-‐ho, durant el procés de formació te n'adones de que és necessari saber que és un ofici tan important i tan costós com qualsevol altre.
R.: Sempre he tingut inquietuds artístiques des de ben menut. Des que tinc us de raó ja veia el concerts de Michael Jackson que retransmetien per televisió i em fascinava veure’l cantar i ballar i com desprenia una força que feia vibrar milers i milers d’espectadors.
També m’agradava molt veure pel·lícules i com ens fan sentir tantes coses encara que les haguem vist centvegades. Sense voler m’aprenia els diàlegs de tant de veure-les. No vaig tardar molt a adonar-me que volia treballar dalt dels escenaris. Vaig realitzar els meus estudis a l’ESAD de València, però ja abans havia realitzat estudis de música i dansa (crec que es indispensable per a qualsevol actor o actriu). I encara no em canse de seguir formant-me com a actor en diverses disciplines.
2. Alguna vegada heu trobat impediments per a dedicar-vos al teatre?
V i R.: Sempre hi ha dificultats, sobretot quan algú vol encaminar la seua carrera cap al sector artístic o de les lletres. Al nostre país continua molt present la distinció entre l'ofici seriós i els que no ho són. Per això quan planteges a la família o professors quin camí vols agafar poden haver disconformitats.
V.: La família: Els meus pares sempre m'han donat suport però existia la por que no trobara treball en un futur i m'animaren a agafar una altra carrera a més de Teatre. A mi sempre m'havia interessat l'ensenyament així que vaig entrar també en magisteri d'anglès. Hi ha moltes persones que compaginen diversos estudis i feines però l'important és saber que ho vols fer. Jo vaig durar 3 dies a magisteri, perquè no era el meu lloc.
Els professors: Ens coneixen i volen el millor per a nosaltres, però moltes vegades hi ha desinformació, molta gent no sap que es pot viure dedicant‐se únicament al fet artístic i per això hi ha alguns professors que sense mala intenció dinamiten els desitjos dels alumnes que volen dedicar‐se al teatre, la pintura, la dansa... Jo vaig tindre un professor d'història que quan va saber que volia fer teatre va voler parlar amb els meus pares i els va aconsellar que si volien que tinguera un futur no em deixaren estudiar teatre, que ho tinguera com a hobbie.
V i R.: Per això, vos recomanem que, vulgueu el que vulgueu ser (artista, metge, advocat, professor...) siga el que siga... que ho feu! Si ho teniu clar, construïu vosaltres el vostre futur i decidiu.
3. On actueu prompte?
V. i R.: Acabem d'estar tota una setmana al Teatre Micalet amb l'obra Molt de soroll per no res de Shakespeare. I la durem el 30-6 a la Pobla de Farnals, el 31 d'agost al teatre principal d'Alacant, 15 d'octubre a Sollana. Podeu veure'n el tràiler ací: www.vimeo.com/teatredel abast/trailersoroll
4. Quins projectes esteu duent a terme ara mateix?
V i R.: En l'actualitat tenim una companyia pròpia anomenada Teatre de l'Abast, on fem obres del repertori internacional, d'autors importants, en valencià i amb un treball actoral físic. Actualment portem en la companyia:
A banda de la proposta per a públic adult Molt de soroll per no res, tenim un infantil: LLUNA, DOS I TRES! que va ser seleccionat per a la Mostra de Teatre d'Alcoi d'este any. Tràiler: www.vimeo.com/teatredelabas t/trailerlluna
Actualment també treballem en projectes d'altres companyies com:
V i R.: "Las tres cerditas" de Horta Teatre i Eventimei a "El nou Tirant" de la companyia Crit
V.: "Cenicienta, la mágia del musical"
R.: "El desván de Shakespeare" i "Gòmis, un heroi romàntica". També tinc un projecte personal vinculat al món de la música: el grup BARBARITATS, on ara ens trobem en la realització del nostre primer disc. Dic que és un projecte personal no perquè siga solament meu, som un grup de sis… em referisc a que hi ha un vincle molt personal entre els sis membres. Som una família.
També hem treballat en:
V i R.:"L'aneguet lleig" de Albena Teatre (https://www.youtube.com/watch?v=ib48amdKFOI)
i "Tartuf" (www.vimeo.com/teatredelabast/trailertartuf) i "L'Ànima bona de Sezuan" (https://vimeo.com/143470866)de Teatre de l'Abast.
R.: "El libro de la selva" (https://www.youtube.com/watch?v=dofEKH7-‐st0)
5. Hem observat que, en general, la societat coneix als actors i a les actrius però desconeix profundament el seu treball. Com és el dia a dia d’un actor/actriu?
V i R.: Quan estàs preparant un espectacle, el teu dia a dia consisteix, primer a estudiar el text, investigar possibles referents que t'ajuden a entendre l'obra i els personatges i després els assajos. El ofici del actor és desconegut per a la majoria de la gent ja que normalment es pensa que una obra de teatre es prepara en un no res i qualsevol por fer-la si s’aprèn el text. La realitat és que per a preparar un obra assages moltes hores cada dia i la resta del dia el dediques a estudiar el que faràs al dia següent i repassar les coses que no han anat bé per a corregir‐les. Nosaltres sempre defensem que l'ofici del actor és com qualsevol altre, però és cert que normalment no tens uns horaris fixos.
També estan els mesos on hi ha menys treball que els dediquem a treballar en projectes personals, o en el nostre cas dur la companyia endavant i aconseguir actuacions.
Sempre has d’estar alerta, és important mantenir una formació constant i tindre curiositat d'allò que succeeix teatralment a la teua ciutat, al teu país… al món! S’ha de viure. L’actor s’ha de nodrir d’experiències… i quant més coneixements puga retindre, millor.
6. Com prepareu els personatges?
V. i R.: La creació dels personatges depèn molt del "codi teatral", es a dir, de quin tipus de teatre estès fent. Per exemple, a les imatges de dalt tenim "Molt de soroll per no res" que encara que té parts físiques està prop del naturalisme, este tipus de personatges s'aconsegueixen a partir del treball amb el text, entenent profundament el que el personatge està sentint i per què fa el que fa. Un cas totalment diferent és el de "Tartuf" on trobem uns personatges amb màscares, trets de la Commedia dell'Arte, un estil teatral molt concret, en este cas vam rebre classes de Commedia dell'Arte i ens vam centrar en la improvisació i el treball corporal per aconseguir-los.
7. Quines són els aspectes bàsics per fer una bona interpretació?
V.: El més important per a mi és entendre el que estàs contant i mai acomodar-se. La situació de l’escena sempre ha de estar viva, encara que hages fet la funció un milió de vegades. La interpretació és l'art de la repetició, però sense que ho parega.
8. La gent sol pensar que ser actor/actriu és una cosa de talent natural. Per a vosaltres què és més important: el talent, la preparació, les ganes, altres coses?
V. i R.: Cada actor és un món. Hi ha persones que han nascut per a interpretar, no han estudiat i encara així ho fan bé. Però si no eres constant i treballador és molt difícil viure d'açò. El més important és tenir una bona base, estudiar tot el que siga possible perquè qualsevol dia poden demanar‐te que balles o que lluites en una obra de teatre; el millor és ser un actor complet, no un actor amb talent. Un bon actor/actriu ha d'estar preparat per a tot. Nosaltres hem estudiat, a més d'interpretació, cant, dansa, esgrima i lluita escènica, veu, titelles, acrobàcia... i així podem estar tranquils quan anem a un càsting o comencem una producció, ja que podrem respondre a allò que el director vulga de nosaltres.
9. Què us passa pel cap uns minuts abans d'eixir a escena?
V. i R.: Nervis! Sempre hi ha nervis, és una cosa que no desapareix mai. Quan començàvem estaves un més abans de la funció ja nerviosos. Segons passen els anys, i amb l'experiència, cada vegada és menys temps. Ara ens fiquem nerviosos just abans d'eixir, però no és una cosa negativa: els nervis són la prova de que vols fer bé el teu treball, que estimes el que fas i vols donar el millor de tu.
10. Com ha sigut la preparació dels vostres personatges en Frankenstein?
V. i R.: En este cas, hem partit de nosaltres mateixos, ens vam preguntar "com seríem nosaltres en esta situació?" i vam jugar moltíssim per a trobar uns personatges molt divertits.
11. Què us ha resultat més interessant? Què us ha resultat més complex?
V. i R.: El més interessant ha sigut treballar amb tots vosaltres, fer un espectacle amb tantíssima gent i a més amb un transfons tan bonic, tindre a tants xavals com vosaltres interessats per l'art al nostre costat a l'escenari va ser emocionant.
I el més complex ha sigut estar al nivell, teníem moltes ganes de participar i volíem que, després de tot el treball que havíeu fet durant l'any, estiguéreu contents amb el resultat.
12. Com és tenir d'antagonista un personatge interpretat per 1500 persones?
V. i R.: És molt fort! El primer assaig que vam fer va ser tota una experiència. Nosaltres sabíem que seríeu tants, però fins que no vos tinguérem davant no imaginàvem la potència d'eixe personatge.
13. Resulta difícil estar en escena durant les cançons del Cor quan no teníeu text?
V. i R.: Això és realment complicat però moltes vegades a un actor li toca "servir l'escena" o "servir el gag". Això vol dir que un personatge passa a un segon pla per a donar‐li importància a l'altre, que en eixe moment té la informació important.
14. Quin és el primer pensament que tinguéreu quan us encomanaren treballar per al CSE?
V. i R.: Ens va fascinar la idea. Però fins que no estàs allí no imagines lo gran i magnífic que és el projecte. Hem viscut en profunditat tota la trobada: assaigs, els balls a la platja, concerts a la nit, concerts pel carrer... és impressionant vore la valentia de la gent que eixirà prompte al món professional. Sou el futur i és reconfortant vore-vos així d'interessats per la cultura i l'art.
15. Coneixíeu el CSE? Era com esperàveu? Què us ha sorprés més de la trobada? Què és el que més us ha agradat?
R.: Viki no el coneixia. El meu institut sí que va participar fa molt de temps.
V. i R.: El que més ens va sorprendre és la gran participació, la implicació en el treball i la concentració. I el que més ens va agradar va ser viure amb tots vosaltres els nervis abans d'eixir a l'escenari.
16. Quines recomanacions faríeu a algú que comença a sentir… “el verí del teatre”?
V. i R.: Que no tinga por a este sentiment, que vaja al teatre a vore‐ho tot, que s'interesse per textos, actors, directors, etc i investigue sobre ells i que dubte però que es deixe emportar. Per a nosaltres és un dels oficis més sacrificats i dels més bonics.
En fi... un amor de persones!
Podeu seguir‐los a la pàgina i xarxes socials de Teatre de l'Abast, a més d'informar-vos de les actuacions de la companyia, estareu informats/des de tot el que fa la companyia cada mes:
www.teatredelabast.es
www.facebook.com/TeatreDelAbast
www.twitter.com/TeatreDelAbast
www.youtube.com/TeatreDelAbast
I si voleu saber més del grup Barbaritats entreu en https://www.facebook.com/barbaritats.xativa/