Què és CSE?
El CSE en quatre línies
Podem entendre el projecte Com Sona l'Eso com una trobada anual d'alumnes i professorat de música d'instituts de secundària públics que, al llarg de quatre dies, conviuen per dur a terme un gran repte musical que han treballat prèviament a les aules de música. Aquest repte és la realització d'un concert conjunt: al voltant de 1500 alumnes d'edats entre 12 i 17 anys juntament amb el seu professorat actuant junts. La regla d'or de les Trobades és la següent: tot l'alumnat, independentment de la seua formació musical, participa en el concert.
Naixement de la criatura
Com Sona l'Eso és un projecte nascut l'any 2000 amb l'entusiasme d'alguns professors i professores de música valencians que exercien la seua tasca docent al País Valencià, Catalunya i les Illes Balears. Aquest entusiasme els va espentar a unir les propostes que treballaven en l'aula per a donar a conéixer tot el que es podia aconseguir amb alumnes de qualsevol condició social, cultural i de nivell acadèmic amb el comú denominador d'una matèria a la qual, sovint, se li minva importància: la música.
El professorat del CSE intenta, amb la Trobada, que les propostes i projectes didàctics que es duen a terme a l'aula tinguen una continuïtat i puguen així donar-se a conéixer i ser font d'inspiració per a futures propostes.
Quins objectius fonamentals perseguim
Té una finalitat doble:
- Treure fora de les quatre parets de l'aula tot el treball diari efectuat per professorat i alumnat.
- Oferir l'alumnat l'oportunitat -probablement única en les seues vides- d'experimentar en primera persona el plaer (però també l'esforç) que representa fer música en directe damunt d'un escenari
On ha actuat el CSE
Ontinyent, Vandellós i l'Hospìtalet de l'Infant, Torrent, Gandesa, Aielo de Malferit, Palma de mallorca, Benicàssim, Barcelona, Carcaixent, Dénia, l'Amettla de Mar, Morella, Sant Carles de la Ràpita, Cocentaina, Torroella de Montgrí-l'Estartit, Xàbia, València, Altea, Amposta i Castalla.
L'alumnat actua o assisteix com a públic?
Aquesta és una de les característiques més interessants i diferents del CSE. La pràctica habitual de les eixides extraescolars és la següent: el professorat acompanya un grup d'alumnes que "observarà": escoltarà el concert, observarà els quadres del museu, assistirà a la representació teatral... Tant professorat com alumnat seran agents passius del fet artístic.
El CSE representa una activitat totalment diferent: professorat i alumnat actuen conjuntament.
L'actuació del CSE està fonamentada en diferents cossos:
Cor: sol estar format per unes 1300 persones, entre alumnes i mestres. Canten però també fan coreografies de cor.
Banda: entre 70 i 130 integrants (depenent del concert de cada any). En aquest cos poden participar aquells alumnes que estudien música en un conservatori o escola de música i tinguen un bon control del seu instrument. Pot comptar amb instruments tradicionals (dolçaines, djembés...).
Cos de Ball: sol estar format per una vintena d'alumnes
Solistes: Depén de la característica del projecte musical de cada any. Consisteix en un grup d'alumnes que cantaran i actuaran
És a dir, la Trobada no és un punt d'unió d'alumnat-músic. Independentment del seu coneixemen musical, l'alumne té un lloc fonamental dins del concert. Perquè pensem que la música és inherent a tots nosaltres i no cal un coneixement tecnic per realitzar-la i gaudir-la.
Més coses interessants del projecte
- Es un projecte de l'escola pública per a l'escola pública
- El fet de participar actuant (i no com a públic) incrementa la implicació de l'alumnat. Cal recordar que la Trobada no és el lloc on aprendrem les cançons sinó el moment d'ensamblar totes les peces. Això comporta que alumnes i professorat porten des de gener treballant el material.
- Una de les sensacions més impactants per al professorat és participar al primer assaig del Cor: els 1300 alumnes coneixen perfectament el material i tenen tantes ganes com el/la mestre/a de treballar-les amb la resta d'instituts per tal que isquen a la perfecció.
- La vivència és tan intensa que la relació professor/a-alumne/a es fa molt més fluïda i directa afavorint el desenvolupament diari de la relació d'aprenentatge. Produeix una situació d'interdependència única. L'alumnat confiarà en el seu mestre/a i aquest/a dependrà absolutament de la responsabilitat dels seus alumnes, donat que seran aquests qui "donaran la cara" davant del públic. S'aconsegueix una admiració i reconeixement mutu intens i inusual.
-L'alumnat se sent protagonista positiu en el seu procés d'aprenentatge: de fet, en són els protagonistes. Augmenta la seua autoestima.
- Els permet entendre la música i, en general, el fet artístic, com una cosa viva i directa. I, sobretot, com una cosa de la qual poden ser partíceps.
- La major part dels i les alumnes experimentaran per primera vegada en les seues vides les sensacions que produeix estar damunt d'un escenari: seran uns altres qui acudiran a escoltar-los a ells i elles. Aquesta siuació genera en l'adolescent un sentiment immediat de responsabilitat individual i compartida amb els seus companys/es. I hi aportaran treball, concentració i companyerisme.