HISTÒRIA DEL FOC I LA NATURA: UNA REFLEXIÓ EN FORMA DE CONTE
Hi havia una vegada, fa molt i molt temps, un xicotet país on el Foc i la Natura convivien de forma tan harmoniosa que feien les delícies de tota la gent. I cada dia, a poqueta nit, es trobaven a la Llar de cadascuna de les cases per a il·luminar i donar caliu als tendres somnis dels més menuts. El Foc, amb la seua eterna dansa de flames balladores que volen ser i desapareixen, i l'olor dolcenca del fumet que s'escapa pel fumeral. I la Natura, alimentant aquell dòcilment. De fet, és una Natura que l'Home Savi ha triat del bosc per a traure'n el profit just i necessari per a la Vida.
I és precisament allí, al voltant de la Llar, on s'esdevé la meravella de la Vida: la paraula de l'Home Savi, al costat de les flames, és la màgia que enlluerna els xiquets i va filant històries que parlen de llocs on la Natura i els seus habitants són els protagonistes indiscutibles. Ah!, quin goig per a tots aquells que han pogut gaudir, en la seua infantesa, del caliu de la Veu i el Foc alhora en el recer més agradable de la casa.
Però vet ací que, en aquest país, el benestar no és etern. En els últims temps, la mà de l'Home Roí, com una bruixa avorrida i maleïda, ha trencat la màgia de la Llar. Amb els seus poders malèvols, fets de negligències i vanitats, ha destruït el delicat equilibri dels elements bàsics de la Vida.
Així, l'Home Roí ha abandonat la Natura a la seua mala sort, de tal forma que el Foc, abans domèstic i essencial, s'ha transformat en el botxí inabastable i salvatge que la va devorant sense remei. El nou escenari,ara el regne de la Mort, és un paisatge dantesc fet de cendres i esquelets socarrimats on sembla una quimera la Vida i els Contes que en parlen. Ací, el Foc i la Natura ballen sense parar una macabra dansa d'autodestrucció.
Mentrestant, l'Home Roí fa un badall d'indiferència i pensa que, en definitiva, la Vida és molt curta i cal traure'n el màxim profit. I, encara que també segurament algun dia va ser xicotet, i potser, fins i tot, li van contar algun conte a la vora del Foc, ja de ben gran creu que amb l'afany de l'avarícia pot obtenir allò que li convé, sense saber que la il·lusió i la imaginació dels infants no té preu.
En el decorat d'aquest socarrat país, l'Home Roí només tornarà a ser Savi quan entenga que la màgia de la infantesa només es pot mantindre amb la combinació dels elements essencials: la Veu, el Foc i la Natura aplegats a la Llar com una Arcàdia on regna la Vida. I cal que sàpia també que necessitem l'equilibri primigeni perquè la meravella de la Vida continue. Aconseguir-ho és guanyar el futur i deixar l'herència que ens pertoca. La resta és només literatura (infantil?).
Hermini (setembre-2012)